aaaa

Que fem a l'EMPORDÀ?

¡ La base és buida !

Aquesta setmana us proposem...


[ Setmana Anterior ] [ Setmana Següent ]¡ La base és buida !

l'Alt Empordà

L' Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Limita amb el Vallespir i el Rosselló pel nord; amb la Mediterrània per l'est; amb el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany pel sud, i amb la Garrotxa per l'oest.
L’Alt Empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i d'importància de Catalunya. La seva història més rellevant començà quan els romans entraren per les costes de la nostra demarcació i establiren la colònia grega d'Emporion, actualment coneguda com a Empúries, que fou la porta d'entrada a les civilitzacions hel·lèniques i llatines. La comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins el segle XIV.
Geogràficament l'Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França, amb els Pirineus axials; que en ells comencen els rius que desemboquen al mar del Cap de Creus al nord , per el costat de llevant ressegueixen l'accidentada costa Mediterrània i per Ponent fa frontera amb la comarca del Gironès, la Selva i la comarca dels volcans, la Garrotxa.
L’Alt Empordà té la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als Pirineus. L’extensió de l'Empordà és molt gran ja que mesura aproximadament uns 2000 Km, que va fer que en el segle XV, ja es dividís en les dues comarques actuals: l'Alt Empordà i el Baix Empordà. El 1936 any de la divisió Territorial de Catalunya la divisió feta anterior es va fixar, i el límit que és va fixar va ser el que parteix des de la mar del Massís de Montgrí i segueix aproximadament la línia divisòria entre el riu Fluvià i el riu Ter.
L’Alt Empordà geogràficament, està formada per una plana al·luvial replanada pels rius Muga i Fluvià, que desemboquen a la mar del Golf de Roses; també té una obertura a la serra de l'Albera i una franja de terraprims al nord, i la petita serra de Valldavià i el massís de Montgrí al sud.
El clima és mediterrani subsumits de matís marítim i la temperatura mitjana és de 15º a Figueres, la capital de comarca. El més característic i més conegut de la comarca és el vent de Tramuntana, fred i violent, procedent del nord, que bufa a uns 70 dies a l'any sobretot a l'Hivern. La Tramuntana obliga a resguardar els camps amb fileres de Xiprers, i el vent de garbí és el vent propi de l'estiu.
L’economia de la comarca ha estat durant tota la seva història de caràcter rural-tradicional amb conreus d'Olivera i Vinya, i als fondals conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d'horticultura i arbres fruiters. La part més humida de la plana, prop dels aiguamolls hi ha una extensa zona de prats naturals o closes utilitzats per la ramaderia. Pel que fa a la pesca no té un paper tant important com l'agricultura i la ramaderia, tot i que hi ha ports de gran importància com el de Roses, el Port de la Selva, Llança i l'Escala.
Però avui dia l'Alt Empordà és una comarca molt turística, sobretot per la Costa Brava, amb els seus racons de bellesa a les costes que fa que el turisme vingui a masses. La bellesa del paisatge, tot i que durant els últims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l'estiu, els seus nuclis arqueològics com el de d'Empúries o Roses, els antics monestirs Romànics com el conegut Monestir de St. Pere de Rodes , i també les poblacions de caire medieval com Peralada o Castelló d'Empúries. Cal nombrar el turisme artístic de Salvador Dalí, que ha aportat molt turisme a l'Alt Empordà fent esment de Figueres i a Cadaqués – Port Lligat.
L'Empordà ha estat font d'inspiració per a nombrosos artistes i escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla, Salvador Dalí o Carles Fages de Climent, que des d'un localisme extrem han cercat projectar-se cap a la universalitat.

Baix Empordà

El Baix Empordà és el sector meridional en què hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l'Empordà. Inclou els municipis compresos entre el Montgrí, just al nord per on passen les aigües del Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d'Aro, al sud. Totalitza 37 municipis, amb una extensió total de 700,17 km2. És comarca veïna a tramuntana amb l'Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i la Selva i a llevant amb la mar.
Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgrí, i de Begur, el paisatge és planer i homogeni amb petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l'església o el castell. Un alt nombre de viles formen petits centres d'atracció de mercat i altres serveis.
Dins la muntanya cal distingir el massís del Montgrí, isolat, coronat per un castell medieval, format per calcàries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d'altitud. El massís de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, amb 320 m, i també amb les restes d'un castell. El punt culminant del Baix Empordà el trobem a les Gavarres amb el puig d'Arques que assoleix 531 m.
El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, i també llargues platges de sorra fina.
En general, la tardor és l'estació més plujosa i l'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm. Las mitjana de temperatures és temperada per la seva situació davant la mar, tenint els mesos de gener més càlids de Catalunya (11°C de mitjana) i un mes d'agost relativament fresc (24ºC de mitjana).
Bàsicament està regada pels rius Ter, Daró (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de l'anterior) i Ridaura.
Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent del nord amb una força molt notable, generalment d'hivern, que domina tota la plana de l'Empordà i n'és el més característic; el garbí, del sud-oest, que sol bufar a la muntanya i a la costa, sobretot als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, de l'est, que predomina a la costa a la primavera i a la tardor.
La vegetació es divideix, fonamentalment, en una part calcària on hi domina l'alzina, i en una part silícia amb domini de l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el romaní, el bruc d'hivern i les garrigues. Les suredes solen cobrir-se amb brolla d'estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns, pollancres, àlbers, oms, sobretot a la zona de la gola del Ter.
Tot i no ser una comarca clarament boletaire, pel tipus de bosc que hi predomina hi podem trobar sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort, camagrocs i algun fredolic.


Les Illes Medes La varietat d'ambients i l'extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del poble de L'Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.
La part emergida d'aquesta Àrea Protegida és un arxipèlag format per set illots: el Medellot, l'illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit iel Carall Bernat.
Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.
La protecció de les illes s'inicià al 1983 amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya. El 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990, la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les Illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la Roca del Molinet i Punta Salines.

La Bisbal d'Empordà La varietat d'ambients i l'extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del poble de L'Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.

La part emergida d'aquesta Àrea Protegida és un arxipèlag format per set illots: el Medellot, l'illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit iel Carall Bernat.

Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.

La protecció de les illes s'inicià al 1983 amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya. El 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990, la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les Illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la Roca del Molinet i Punta Salines.

Qui som? | Site Map | Crèdits | Contactar | ©2008 www.lemporda.com